CHELLA

 

Els carrers de Chella conviden a passejar, entre aromes de pa recentment fet i de discretes factories de purs *caliqueños: un producte artesanal, que ha donat fama a Chella des de fa dècades. Descobrirem ací tranquils racons, evocadors d'un urbanisme morisc, i elevats miradors amb vista al nucli urbà i a l'espectacular paratge del Salt.

L'alqueria musulmana de Chella va tindre la seua centre en el Carrer Major, d'on parteixen estrets carrerons, algunes sense eixida, com la del Forn Vell. La mesquita s'emplaçava al carrer de l'Església Vella. L'actual temple de la Verge de Gràcia (1763) es troba en la Plaça de l'Església i destaca pels seus imponents campanar i cúpula de teules vidriades en blanc i blau. La decoració interior destaca per tons suaus (crema i daurat), que ressalten l'esplendor neobarroca de l'altar major, i la decoració pictòrica de les petxines (els Quatre Evangelistes) i de la cúpula (Crist i la seua cort d'arcàngels).

Al costat de l'església, s'alça el Palau dels Comtes de Buñol (segles XIX-XX), de façana neogòtica decorada amb escut heràldic. El seu interior conserva elements decoratius de fantasia gòtica i barroca en escales i portes, i un bell oratori presidit per la Puríssima Concepció. Des de la Plaça, per darrere de l'església, es pot baixar al parc de la Font amb el seu Safareig. També podem prosseguir des del peu del campanar cap al passeig de les Palmeres, a través del Carrer Nou (segles XIX-XX) adornada per elegants cases d'estil senyorial. Més enllà del passeig, on se celebra totes les setmanes un concorregut mercat, descobrim el parc del Calvari, juntament amb l'ermita de Sant Nicolás. Des d'ací tornem cap al centre històric per a accedir al barri morisc (de la Penya) pel carrer i capella de Sant Roque. Cap a aquesta part alta s'enfilen alguns carrers escalonats, que donen als miradors del Riu i del Salt. Les vistes cap a la naturalesa d'un costat i cap a la població, de l'altre costat, són excel·lents.

Si tenim temps, podem comprar embotits; degustar plats típics de la zona o dolços tradicionals com les “*torticas de *cacauet”. I pot ser que la nostra visita coincidisca amb alguna de les moltes celebracions: Festes patronals a Sant Blas i el Crist del Refugi (febrer), Falles (març), Setmana Cultural amb els Moros i Cristians (agost), Verge de Gràcia (setembre) i Sant Nicolás (desembre).

Partint del parc de la Font es descendeix fàcilment al paratge del Salt. Una senda ens convida a prosseguir cap al fons del riu, a través de vestigis del que va ser una fàbrica de llum. Descobrim allí la «Cova que plou» o antigues naus envaïdes per la vegetació, com el denominat «Paradís». Des del llit del riu es contemplen les dimensions de la cascada d'aigua amb una altitud total de 25 metres. Per als amants del senderisme, Chella compta amb la sendera homologada PR-CV 113 que uneix la Font Negra (Anna) amb la font del *Abrullador, passant per l'àrea recreativa de la Platja Salvatge.